Abans de la creació de l’INCASÒL no hi havia a Catalunya més operacions urbanístiques de creació de sòl urbanitzat que les que es portaven a terme per l’Estat. Aquestes eren actuacions deslligades de la realitat urbana existent, sovint sobredimensionades i no sotmeses a un planejament general. L’Institut Català del Sòl neix amb la idea de ser el braç executor de la política urbanística de la Direcció General d’Urbanisme i amb la premissa que les noves actuacions, en democràcia, havien d’anar d’acord amb i a favor del planejament general dels municipis. La creació de l’Institut permet substituir la manca d’iniciativa privada en la creació de sòl, un negoci que resultava poc atractiu, i així fer possible que els nous planejaments que s’anaven aprovant veiessin la llum i no quedessin només en el paper. Per poder allotjar de forma satisfactòria la demanada d’habitatge a moltes comarques catalanes, fos de promoció pública o privada, calia transformar i urbanitzar sòl i l’INCASÒL assumeix aquest paper.