En els anys de màxima expansió del sector de la construcció, els diversos plans que, en matèria d’habitatge, van aprovant els governs de la Generalitat, miren d’adaptar-se a una situació extraordinàriament canviant i inèdita. Molts d’ells s’aniran veient superats pels esdeveniments. El Pla català de l’habitatge 2002-2007 prenia el relleu de l’anterior (1998-2001) i preveia ja un augment de la necessitat d’habitatge de lloguer enfront d’un mercat lliure totalment centrat en la compravenda i amb una promoció d’habitatges de protecció social sota mínims. Però la situació del sector de la construcció a Catalunya distava molt de la normalitat, calia trobar sistemes de producció i construcció alternatius als tradicionals, generar noves tipologies per a noves necessitats de la població i donar resposta a les noves sensibilitats envers la mobilitat de les persones i temes de sostenibilitat i d’eficiència energètica.