La manca d’estratègia i de directrius respecte de la localització dels polígons industrials ha estat massa sovint una condició absent en la decisió de l’emplaçament de les activitats econòmiques, tot atenent més a lògiques d’iniciativa local que no pas a una decisió territorial de quins són els espais adequats per a l’emplaçament d’aquestes activitats. Els models de localització en xarxa i únicament en les situacions de localització estratègica i intencionada per l’articulació i el reequilibri territorial són els criteris que s’han d’observar perquè la implantació dels sectors sigui útil per a la promoció de l’activitat econòmica.